CONSIDERACIONS GENERALS SOBRE L'OBRA D'ANDREU MARTÍNEL PERSONATGED'on va sortir el nom de Flanagan? Potser de l'humorista Forges o de Jordi Teixidor que l'utilitzà com a personatge a El Retaule del Flautista, en realitat és nom de policia irlandès. Les novel·les parteixen d'un personatge, no d'una situació. A la seva primera aventura, el Flanagan partia d'un cas senzill, irrellevant, a la seva mida, però ben a aviat, i forçat per esdeveniments que ell no podia controlar, es trobava ficat en un merder excessiu, en un terreny desconegut, en unes circumstàncies que l’espantaven i davant de les quals havia d’improvisar com podia per sortir-se’n. De la mateixa manera que a una determinada edat —més o menys l’edat del Flanagan— els nois es veuen abocats, per sorpresa i a traïció, al món i a les responsabilitats dels adults, un món igualment atemoridor i per al qual estan, encara, igualment mancats de recursos i han d'improvisar i aprendre pel sistema d'assaig i errada. Flanagan està agafat en plena fase de transició entre la infància i la maduresa i, per tant, és un personatge que dubta, evoluciona i canvia en tots els aspectes. A diferència d’altres personatges fixos de la literatura, el Flanagan va creixent de novel·la a novel·la. Al mateix temps que madura com a persona, va fentanys, lentament.ELS TEMESCom que les novel·les parteixen del personatge, de la seva evolució i de la seva maduració. Les idees, normalment, van lligades a un tema. Els temes sorgeixen de la realitat: la droga, els maltractes a nens i dones, el racisme, la corrupció de menors, el poder dels diners i el seu efecte davant la integritat de les persones, les ONG, la violació... Tema recurrent és el de les dificultats que es troba el Flanagan per fer allò que no hauria de poder fer per qüestió de la seva edat.
TRAMALa trama és la part de la novel·la que es trebal més a fons. No comença la novel·la fins a tenirl’argument sencer, de vegades fins i tot dividit en capítols i degudament dosificat pel que fa alsuspens narratiu.Les trames del Flanagan, normalment, consisteixen en una història principal i entre una i tres desecundàries. Aquestes històries secundàries poden ser altres casos simultanis del Flanagan, i normalment s’acaben lligant amb la principal.
ARGUMENTSEls arguments de les històries afavoreixen l’humor. El sentit de l’humor és un ingredient indispensable en les novel·les del Flanagan. L’humor en la novel·la, no es basa en acudits. Parteix directament dels personatges i de les situacions. Un altre ingredient que no hi falta és el de la recreació del món adolescent. Si bé el Flanagan es veu projectat, pels embolics en què es fica, cap al món dels adults, s'intenta que els lectors reconeguin com el seu. L’amor, el descobriment dels sentiments, forma part d’aquest món. Cada aventura comença després que acabi la precedent. Les aventures són independents, però les experiències viscudes es van sumant en l’ànim del personatge. I es repeteixen i reapareixen molts dels personatges secundaris, identificables almoment pel lector fidel, cosa que contribueix a afavorir una atmosfera de complicitat.